#ajacDEBAT >>> Crònica dels Espais de Diàleg I
publicat el 26 de septiembre de 2016
Dijous 22 de setembre de 2016. Carrer Ciutat de Granada amb Almogàvers, ai no, Carrer de Roc Boronat entre Almogàvers i Sancho de Ávila, 19:00-30 h del vespre.
Amb l’objectiu de generar debat sobre la perspectiva actual de les pràctiques i professions de l’arquitectura als Espais de Diàleg d’enguany, des de l’AJAC volem posar sobre la taula el mosaic d’experiències que la dibuixen. Perquè ja no és temps per a més Starchitects (revisant la famosa cita de Coderch :)), i perquè cal construïr unes professions menys endogàmiques, formulem un cicle de tres debats sota el lema d'”ARQUITECTURES SENSE ARQUITECTES / ARQUITECTES SENSE ARQUITECTURA”.
Així que el passat dijous, amb la voluntat d’analitzar què, qui i com “Construïm l’espai”, ens vam trobar a la flamant Superilla del Poblenou -testimoni del relleu generacional i professional de la construcció de l’espai públic, per cert- per inaugurar el minicicle, amb perfils molt diversos però amb compromisos comuns.
Una vintena de persones, doncs, vam domesticar un racó del carrer Roc Boronat amb mobiliari urbà provinent de tallers de participació i autoconstrucció (?), i vam poder recrear l’Espai de Diàleg buscat gràcies a les experiències de la Vanesa Freixa de l’Escola de Pastors de Catalunya, de l’Èlia i en Jaume de l’AMPA de l’escola Gegant del Rec de Salt, de l’Anna Tantull arquitecta i escenògrafa, d’en Diego Calvo, arquitecte i fuster en formació, i d’en Jordi Tresserra, paleta autodidacta.
El debat al voltant de com construïm l’espai, les motivacions, les sensibilitats, les fortaleses i les mancances dels diversos processos de creació i execució, les regulacions i les il·lusions que ens amparen o ens tenallen, se’ns va allargar una hora i mitja i van quedar enregistrats apunts tan suggerents com “la construcció sensible dels territoris de muntanya”, “l’imprescindible presa de responsabilitat col·lectiva en els processos d’autogestió”, “l’interés i la importància de l’autoconstrucció i l’autogesitó en les noves maneres d’exercir, en les generacions més joves”, “el coneixement derivat de l’escala 1:1 i l’execució directa en els processos de disseny”, “pràctica i ètica com a assignatura obligatòria” i “l’interés de la formació humanista dels arquitectes, però també la necessitat de la curiositat i la creativitat en tots aquells agents que treballin l’espai, i fer-ho plegats”, entre d’altres. Una bona vesprada, vaja, per la que l’AJAC no pot més que estar mil vegades agraït. Per la implicació de totes les veus i la inspiració que van regalar-nos. Mil gràcies!
Els comissaris i membres tots de l’AJAC.
