Projecte per El Castell de Tàrrega
publicat el 22 de abril de 2014
Categoría
Projectes // PFC
Autor/s
Miquel Camacho Esquinas
Situació
Tàrrega
Data
PFC del 22 d'Abril de 2014
Requisits del Projecte
El conjunt de restes arqueològiques del Castell de Tàrrega forma part de tota una xarxa de castells que varen ser construïts de nou durant la reconquesta cristiana del selge XI. Aquesta construcció esdevé l’origen fundacional del que es coneix com la vila medieval de Tàrrega, situada en una cruïlla de camins provinents de Barcelona, Tarragona i Balaguer, estratègica dins del territori. Posteriorment, la ciutat va créixer fora muralles però aquest enclavament fundacional ha patit l’oblit i la falta d’intervenció sense formar part de la dinàmica espacial i funcional de la ciutat fins a l’actualitat. L’objecte de l’encàrrec incideix en la necessitat d’intervenir en l’entorn immediat de les restes arqueològiques del castell amb la incorporació d’un equipament socio-cultural. Es recull la necessitat de que aquest edifici funcioni com a centre d’interpretació del medieval urgellenc i que al mateix temps permeti activitats socials vinculades al barri, amb una sala polivalent i 2 aules. Un futur segon projecte tractaria la intervenció de les restes per poder-les visitar.
Característiques del lloc
El clima urgellenc és mediterrani continental de contrastos i amplituds tèrmiques importants i per un sistema plujós escàs al llarg de l’any. L’orografia de Tàrrega es caracteritza pel curs del riu Ondara al vessant sud i per dos promontoris, en un dels quals s’hi situa el Castell amb domini visual a la planícia lleidatana. L’emplaçament conté un desnivell de 30 metres atalussat en 3 parts inaccessibles en sentit vertical i l’únic ús que s’hi practica és l’estacionament de vehicles i l’abocador clandestí de deixalles.
Actualment la ciutat és reconeguda pel seu potencial cultural on hi destaca la Fira de Teatre al carrer. Si estudiem la intensitat d’ús dels espais públics constatem que la major part de representacions es realitzen en el casc antic, excepte les que requereixen gran format, però el repartiment és desequilibrat al no incorporar l’entorn del castell en el circuit, tot i representar un 6% de la superfície del Call.
Memòria
Venustas.
"Lo estereotómico está relacionado con la idea de luz, mientras que en lo tectónico no se celebra la luz sinó la visión. En lo tecónico hay continuidad entre el interior y el exterior mientras que en lo estereotómico no.
Jesus Ma Aparicio.
La cabana és tectònica, la cova és estereotòmica. La voluntat de la intervenció d’integrar-se el màxim possible al seu context historico-monumental suggereix la idea de concebre dues parts diferenciades de l’edifici. Incorporar la part principal del programa dins de la Cova mentre que la part que es volca a l’exterior estigui en una cabana. La llum penetra a l’interior amb mesura i a través d’escletxes zenitals o talls en el mur. La visió a l’exterior queda censurada i controlada per emfatitzar l’espaialitat interior i només es produeixi en punts de vista concrets, de l’interior cap al castell i de la sala d’exposicions cap a la plana urgellenca.
Utilitas. El programa del centre es desenvolupa en aquest dos nivells. La planta superior conté el programa lúdic d’accés i bar-cafeteria. La planta inferior es diferencia en un primer àmbit per exposicions del centre d’interpretació i un segon àmbit d’aularis per les activitats socials,tot això articulat per una sala polivalent que permet activitats en les dues vessants. La zona d’instal·lacions queda soterrada i no intervé en la circulació de l’edifici.
Firmitas. L'element primari per materialitzar l’arquitectura és el mur, el mur com a contenció de terres però també el mur com a contenidor d'espai. El mur per fer-hi encabir un espai tècnic per emmagatzematge i al mateix temps per instal·lacions. I finalment la dualitat estereotòmica: mur = estructura + tancament. Una fulla inferior estructural de 30cm i una exterior d'acabat de 12cm. La columna apareix en l'edifici quan la crugia es superior a 9m. La columna és subordinada al mur i mai el substitueix.
"Lo estereotómico está relacionado con la idea de luz, mientras que en lo tectónico no se celebra la luz sinó la visión. En lo tecónico hay continuidad entre el interior y el exterior mientras que en lo estereotómico no.
Jesus Ma Aparicio.
La cabana és tectònica, la cova és estereotòmica. La voluntat de la intervenció d’integrar-se el màxim possible al seu context historico-monumental suggereix la idea de concebre dues parts diferenciades de l’edifici. Incorporar la part principal del programa dins de la Cova mentre que la part que es volca a l’exterior estigui en una cabana. La llum penetra a l’interior amb mesura i a través d’escletxes zenitals o talls en el mur. La visió a l’exterior queda censurada i controlada per emfatitzar l’espaialitat interior i només es produeixi en punts de vista concrets, de l’interior cap al castell i de la sala d’exposicions cap a la plana urgellenca.
Utilitas. El programa del centre es desenvolupa en aquest dos nivells. La planta superior conté el programa lúdic d’accés i bar-cafeteria. La planta inferior es diferencia en un primer àmbit per exposicions del centre d’interpretació i un segon àmbit d’aularis per les activitats socials,tot això articulat per una sala polivalent que permet activitats en les dues vessants. La zona d’instal·lacions queda soterrada i no intervé en la circulació de l’edifici.
Firmitas. L'element primari per materialitzar l’arquitectura és el mur, el mur com a contenció de terres però també el mur com a contenidor d'espai. El mur per fer-hi encabir un espai tècnic per emmagatzematge i al mateix temps per instal·lacions. I finalment la dualitat estereotòmica: mur = estructura + tancament. Una fulla inferior estructural de 30cm i una exterior d'acabat de 12cm. La columna apareix en l'edifici quan la crugia es superior a 9m. La columna és subordinada al mur i mai el substitueix.
Interès / resposta arquitectònica
Dues escales d’intervenció es plantegen en els requisits del projecte: l’emplaçament i l’edifici. S’aposta per un mateix concepte que doni resposta a les dues, que la solució per l’edifici impliqui la de l’emplaçament i a l’inversa. A través d’un Parcours adaptat es connecta el pla inferior ( els nous horts urbans) amb el superior (el pla del castell). El talús de terra i murs de pedra que separa els dos plans existents es resolen amb un doble pla inclinat amb una pendent mitjana del 5% i 120m de recorregut. És sota el pla inclinat on es decideix construir l’edificació, amb una volumetria ja definida perquè ressegueix els murs existents com a façana i la seva alçada ve fixada pel pla inclinat de la coberta.
