#mARQet ITINERARI D’ARQUITECTURA – 9 POBLE 9 — Fotografies
La Barcelona que Me Gusta
Episodis
1.DHUB Museu del Disseny (MBM arquitectes) i Torre Agbar (Jean Nouvel)
2 França Xica. Ca l’Aranyó (A. Vilanova, E. Simó, J. Benedito, R. Valls. c/ Roc Boronat, 138)
3 Nova Seu RNE RTVE (Ravetllat-Ribas Arquitectes. c/ Roc Boronat, 127)
4 Jardins i Museu Can Framis. Fundació Vila Casas. (BAAS Jordi Badia. c/ Roc Boronat, 116)
5 Rambla Poblenou - Parc Central del Poblenou (Jean Nouvel. av. Diagonal, 130)
6 Museu d’Història a l’Antiga Nau-Taller Oliva Artés (BAAS Jordi Badia. c/Espronceda, 150)
7 Can Felipa (Centre Cívic. Abans CATEX. J.Ll. Mateo. c/ Pallars, 249)
8 Palo Alto (Antoni Vila i Bruguera. c/ Pellaires, 30-38)
9 Torre d’Aigües de Macosa (Pere Flaqué i Urpí. c/Selva de Mar, 9)
ITINERARI D’ARQUITECTURA:
“9 POBLE 9 towards a smart city”
a càrrec d’estudi ARQTITUD i la Barcelona que me Gusta
PUNT DE TROBADA
10:00h del 26.10.2014
Duració: 1h 30 min
Al Mercat dels Encants (Cantonada amb Plaça de les Gòries)
<<Esta vez pretendemos adentraros en el barrio de POBLENOU, ya que entre todos los barrios de Barcelona es el que mejor simboliza el nuevo rumbo del funcionamiento de nuestra ciudad. Es este barrio donde se están aplicando nuevos e innovadores sistemas de infraestructuras y donde se está experimentando para dar lugar a un nuevo modelo de ciudad que integra iniciativas orientadas a mejorar la sostenibilidad medioambiental y económica, así como la gestión eficiente de sus servicios, con el objetivo de mejorar la calidad de vida de las personas.
Hacia la SMART CITY! Os esperamos!>>
Per a més informació:
BCN I EL POBLENOU
PLATAFORMA TECNOLÒGICA
Barcelona s’ha convertit en un important i sostenible destinació turístic i d’estudis, la qual cosa demostra el compromís de la ciutat amb els valors econòmics, socials, culturals i ambientals. Es un centre de negocis que no deixa de créixer d’acord a criteris de sostenibilitat ambiental, competitivitat econòmica i qualitat de vida i serveis.
Des de la xarxa ortogonal d’autobusos o el sistema de bicicletes compartides, fins al sistema de pagament ‘tap and go’ sense contacte emprant tecnologies NFC o un dels nous sensors urbans, s’està transformant la ciutat en un autèntic laboratori urbà. El projecte 22@ Barcelona ha transformat 200 Ha de sòl industrial en un districte innovador. EL desplegament d’un pla de mobilitat elèctrica de la ciutat, el Live Barcelona Project, és una nova oportunitat per posicionar Barcelona com a centre de la innovació en mobilitat eclèctica a escala mundial.
http://www.smartcityexpo.com/barcelona#sthash.5Lct6mf2.dpuf
PASSAT D’UN TERRITORI INDUSTRIAL
El territori del Poblenou és molt extens, amb una trama urbana que encara es dibuixa en alguns punts. S’hi poden diferenciar diversos nuclis amb història i procedències característiques.
El Poblenou inicial correspon a l’antic barri del Taulat (paraula que significa “peça de terra de conreu”) i ocupa el sud del districte de Sant Martí. Durant molts segles va ser una zona d’aiguamolls, amb llacunes envoltades de joncs, un paisatge evocat en els noms dels carrers de la Llacuna i del Joncar.
L’abundància d’aigua, les grans extensions i un preu baix van afavorir al llarg del segle XVII l’arribada dels primers prats d’indianes, el començament de la transformació del Poblenou, que al final del segle XIX va arribar a ser el territori amb més concentració industrial del país. Després dels prats d’indianes van arribar els vapors, desplaçats posteriorment per l’electricitat, amb indústries de tota mena: olis, vins, tèxtils, metall, gas, maquinàries, mosaics, arts gràfiques, pintures, plàstics, alimentació, etc.
El primer nucli urbà es va construir al voltant de la plaça de Prim, i el segon, a la zona de Wad-Ras (actual Ramon Turró), conegut també per barri de la Plata, ja que s’hi havien instal·lat uns boters que es van fer molt rics.
Al llarg de tot el segle XX el Poblenou es va consolidar com a barri residencial, obrer i industrial. La multiplicació d’indústries i tallers, i, com a conseqüència, l’arribada de molts treballadors d’arreu, va provocar un important augment de la població del Poblenou i el creixement dels barris de barraques com ara el Somorrostro, Pequín i Transcementiri, alguns dels quals no van desaparèixer fins passada la segona meitat del segle XX. A partir dels anys seixanta, però, es va iniciar un procés de desindustrialització amb l’èxode de moltes indústries fora del Poblenou, cosa que va donar pas a grans solars desocupats que, en part, van tornar a ser ocupats per empreses de transports, tallers i magatzems.
La nominació de Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics de l’any 1992 va iniciar la transformació del barri.
PUNT DE PARTIDA
0 Plaça de Les Glòries – Mercat dels Encants
Presentació guia, promoció i breu introducció de l’itinerari.
EPISODIS
1 DHUB Museu del Disseny (MBM arquitectes) i Torre Agbar (Jean Nouvel)
2 França Xica. Ca l’Aranyó (A. Vilanova, E. Simó, J. Benedito, R. Valls. c/ Roc Boronat, 138) 3 Nova Seu RNE RTVE (Ravetllat-Ribas Arquitectes. c/ Roc Boronat, 127)
4 Jardins i Museu Can Framis. Fundació Vila Casas. (BAAS Jordi Badia. c/ Roc Boronat, 116) 5 Rambla Poblenou – Parc Central del Poblenou (Jean Nouvel. av. Diagonal, 130)
6 Museu d’Història a l’Antiga Nau-Taller Oliva Artés (BAAS Jordi Badia. c/Espronceda, 150) 7 Can Felipa (Centre Cívic. Abans CATEX. J.Ll. Mateo. c/ Pallars, 249)
8 Palo Alto (Antoni Vila i Bruguera. c/ Pellaires, 30-38)
9 Torre d’Aigües de Macosa (Pere Flaqué i Urpí. c/Selva de Mar, 9)
#9poble9 #FIRA #Arts Santa Mònica #marqet @ARQTITUD @labcnquemegusta