#premisAJAC >>> PLATYPLUS
El present article pretén posar l’accent en la ‘bona’ arquitectura que passa desapercebuda en les escoles d’arquitectura; concretament, m’interesso per alguns dels principals exponents de l’arquitectura aussie o australiana, l’estudi dels quals pot oferir noves i inspiradores perspectives d’estudi i treball als estudiants d’arquitectura del nostre país. Una arquitectura que no és fàcil de trobar en publicacions, però que alguns professors s’arrisquen per fer-la aflorar. En aquest sentit, el meu petit homenatge a l’arquitecte i professor Albert Illescas.
Albert Illescas va publicar, l’any 2000 a les últimes pàgines de la revista Radiografies 04, una llista de bons arquitectes i bones obres que eren majoritàriament poc coneguts entre els estudiants d’arquitectura però que, a criteri seu, mereixien ser recollits i presentats en una publicació. La llista havia de poder servir (i pot servir, doncs és perfectament vigent) com a base per a molts estudiants, que poden anar engruixint-la al llarg de la seva trajectòria acadèmica i personal.
Amb aquesta llista com a base i arran d’un viatge de sis mesos a Austràlia, intento respondre a dues preguntes que em van inquietar: si l’arquitectura
australiana, en algun moment, ha sabut aglutinar tota la pròpia història, des dels coneixements aborígens de la terra, el paisatge i el clima, a les experiències de les primeres arquitectures colonials; i si podem considerar que existeix una arquitectura genuïnament ‘australiana’.
En aquest context, presento l’arquitecte Richard Leplastrier (Melbourne, 1939), el qual concep l’arquitectura amb una gran responsabilitat social i professional. Repassar les seves fonts i els seus referents (Rees, Utzon i Masuda), així com algun dels seus principals projectes, em serveix d’excusa per donar resposta a les meves preguntes i concloure que, efectivament, existeix una arquitectura pròpiament aussie.
foto Leigh Wooley / Lovett Bay House, 1994