L'edifici com acumulador

Al nostre clima, aplicant estratègies de captació de calor a l’hivern i de refrigeració i ventilació naturals a l’estiu, els nostres edificis haurien de consumir un mínim d’energia afegida. Però això només serà possible si aconseguim que la pròpia construcció actui com a regulador i acumulador de la calor guanyada a l’hivern i com amortidor de la calor rebuda a l’estiu.

El concepte d’inèrcia tèrmica, entés com a la capacitat d’un material o d’un element constructiu per acumular i cedir calor, és, doncs, fonamental. Depèn de la calor específica del propi material (Kcal/KgºC), de la seva massa (Kg) i de la seva conductivitat tèrmica (Kcal/hmºC).
La calor específica es refereix a la capacitat d’acumular calor, mentre que la conductivitat és directament proporcional a la velocitat de transmissió i de cessió de calor. Cal tenir en compte que a efectes tèrmics, el límit de l'edifici és l'aïllament, per la qual cosa tota la massa interior a ell (forjats, estructura, divisions interiors, mobiliari i el full interior dels tancaments) col·labora amb la inèrcia interior.Com més massa hi hagi, més poder d’acumulació assolirem. Els paraments molt gruixuts, però, no arriben a escalfar-se interiorment durant un cicle diari; només una part del mur emmagatzema calor. Per tant, a l’hivern, un gruix excessiu pot reduir el rendiment del mur, al necessitar la calor acumulada per escalfar-se ell mateix abans que cedir-la a l’ambient. No obstant això, en climes càlids és aconsellable una bona inèrcia tèrmica, ja que retarda l’entrada de calor diürna, combatent-la amb la frescor guanyada en les hores de la nit.

També s’ha de tenir en compte que, segons el material, un parament amb molta inèrcia pot acumular humitat, la qual cosa podria ser un inconvenient en climes freds i humits. En aquests climes, les poques hores de sol no permeten "assecar" totalment els tancaments, de manera que la humitat penetra a l’interior (on, en principi, l’ambient hauria de ser menys humit).

La conveniència o no d’incorporar inèrcia tèrmica sempre hauria de dependre del clima, l’orientació i l’ús de l’edifici.

Cal recordar que, al clima mediterrani les condicions climàtiques que es donen durant l’any són molt variables i complexes; de vegades s’han d’adoptar els paràmetres de disseny corresponents tant als climes freds com als càlids. És funció del projectista actuar en conseqüència, atenent sempre al microclima de l’emplaçament, a l’orientació dels paraments i al tipus d’utilització de l'edifici.

Comportament respecte a l'hivern, l'estiu i a la il·luminació

Conclusions

• A l’hivern i en climes freds és convenient acumular massa a les zones més assolellades dels edificis, per tal que acumulin el calor incident i impedeixin que l’aire es sobrescalfi, mentre que serà convenient que les parts no assolellades tinguin una inèrcia tèrmica baixa, (per tal que siguin més fàcils d’escalfar), i que restin ben aïllades.
  
• A l’estiu i als climes càlids convé que els edificis tinguin una bona massa tèrmica, per tal de compensar les oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit.

Tornar a conceptes