|
|
L'aprofitament
de l'energia cinètica del vent no és res de nou; des
de molt abans de la revolució industrial, l'home l'ha aprofitat
per bombejar aigua o per propulsar els seus vaixells. Pot ser considerada
una de les principals fonts d'energia no animal de la humanitat
fins a principis del segle XIX, d'importància innegable per
al desenvolupament de nombroses civilitzacions.
El vent, en
termes generals, és el resultat dels diferents graus d'absorció
de l'energia del Sol, la qual cosa provoca diferents nivells d'escalfament
i pressió en l'atmosfera. El desplaçament de masses
d'aire tendeix a eliminar aquests desequilibris de pressió.
Cal diferenciar entre dos tipus bàsics de vents: d'una banda,
els generals, deguts a la circulació de l'aire del planeta
i, d'una altra, els vents de caràcter local originats, en
la majoria dels casos, per les característiques orogràfiques
i topogràfiques del terreny.
El sector de
l'energia eòlica fa referència a tot el conjunt de
tecnologies i aplicacions en les quals s'aprofita l'energia cinètica
del vent i es transforma en energia elèctrica o mecànica.
Així doncs, podem distingir dos aplicacions ben diferents:
el de producció d'electricitat i el de bombejament d'aigua.
Per a les primeres, parlem d'aerogeneradors o turbines eòliques
i per a les segones d'aerobombes.
Pel que fa a la producció elèctrica, existeixen dos
tipus d'instal·lacions. D'una banda, els parcs
eòlics, sistemes que subministren electricitat a la xarxa
i, d'una altra, les instal·lacions
autònomes, és a dir, sense connexió a la
xarxa, que són de menor potència i normalment s'utilitzen
en aplicacions d'electrificació rural.
El nostre país,
malgrat que la contribució actual de l'energia eòlica
a la generació d'electricitat encara és molt limitada,
ha sofert un creixement considerable els darrers anys, paral·lel
a la reducció dels costos i l'augment d'eficiència
deguts al desenvolupament de la tecnologia. Pel que fa a Catalunya,
compta amb una potència instal·lada de 60 MW (en 2000)
que suposa una producció de 153.000 MWh/any, energia suficient
pel subministrament elèctric de 51.000 famílies. Les
perspectives de creixement són optimistes, donat que el potencial
eòlic detectat a partir de l'elaboració de l'Atlas
Eòlic de Catalunya és força elevat, superior
als 1.300 MW. S'espera l'entrada en funcionament de noves instal·lacions
per a l'any 2005, que ara per ara es troben en fase d'estudi, amb
la intenció d'arribar als 300 MW instal·lats.
Igualment, a Espanya, la potència en energia eòlica
instal·lada ha experimentat darrerament un augment no menyspreable:
dels 52 MW el 1993 s'ha passat als 834 MW el 1998 (font IDAE). Aquest
creixement s'ha degut, per una banda, a l'interès de diferents
governs autonòmics per explotar els avantatges oferts per
l'energia eòlica en relació a la creació de
treball, la generació d'un nou teixit industrial i la protecció
mediambiental; i, d'altra banda, a la política de tarifa
de compra-venda d'energia renovable definida pel govern central.
La indústria eòlica europea és avui en dia
capdavantera a escala mundial, tant pel que fa al seu nivell de
desenvolupament tecnològic com al seu volum de producció,
que representa aproximadament el 50 % del mercat internacional.
Els països comunitaris amb més potència instal·lada
són Dinamarca, Alemanya, Regne Unit i Holanda.
Tot i que l'eòlica
és una energia neta i renovable, cal considerar l'impacte
ambiental que pot ocasionar la instal·lació d'aerogeneradors
en el medi natural.
Anar a: La
tecnologia
|
|
Parc
eòlic de les Colladetes
Font: ICAEN |