Sens dubte, en l’origen de l’Arquitectura està la recerca del confort, entenent-lo en l'ampli sentit de "trobar-se bé": segur, protegit, sense fred ni calor, podent desenvolupar activitats diferents amb comoditat i llum suficient, a prop de l’aigua i amb lloc per tenir o preparar el menjar… i aquests requeriments bàsics no han canviat gaire, tot i que si ho han fet les formes de satisfer-los.

Les arquitectures vernacles ho han fet des de sempre, utilitzant els mitjans que a cada moment tenien a mà i sobretot, adequant-se a l’entorn. Estan en l’origen del que anomenem arquitectura solar passiva.

Aquesta es basa en l’aplicació d’una sèrie de criteris de disseny a fi d’utilitzar els elements constructius i funcionals propis de l’edifici per tal d’aconseguir un bon control del seu comportament energètic.

L'arquitectura solar passiva basa el seu disseny en la consideració del clima i el microclima de l’emplaçament on s'ubica.

Les seves eines fonamentals són:

• la bona orientació per a l'assolellament.

• els paràmetres de forma i volum de l'edifici.

• la utilització del propi edifici com a  acumulador i captador-dissipador de calor.

• els sistemes de control solar.

• el tractament de les perforacions.

• el bon aïllament.

• la consideració dels fluxos interiors de l'edifici i de la seva ventilació.

• el tractament de les seves superficies exteriors.

Malgrat que el seu origen sigui les arquitectures vernacles, cal fugir de mantenir-les permanentment presents, ja que, tot i sent un punt de referència obligat, són les noves tecnologies i els nous materials els que, juntament amb el coneixement del lloc i del clima, faran re-evolucionar l’arquitectura cap al respecte pel medi ambient, sense renunciar a formalitzacions i llenguatges actuals.