A traves de la pell de l'edifici es produeixen tots els intercanvis d'energia amb l'exterior; per això, mentre més pell hi hagi (més alt sigui el factor de forma), més intercanvis hi hauran, cosa que serà bona si el clima es temperat o dolenta si el clima és extremat. Òbviament, recursos com l'aïllament, la protecció o la captació solar, etc. poden corregir en part els efectes d'un factor de forma inadequat.

En general, per a climes temperats, l’edifici lineal en la direcció de l’eix est-oest és la forma més eficaç, tot i que Olgyay limita aquesta linealitat a la proporció 1:2,4 per no augmentar excessivament el factor de forma de l’edifici i, amb això, les pèrdues de calor a l’hivern.

L’objectiu és tant minimitzar les necessitats de calefacció a l’hivern —ja que presenta una façana sud apta per a la captació solar— com reduir les de refrigeració a l’estiu. Les variacions de ±15º respecte al sud no afecten gaire la captació solar, tot i que es preferible cap a l’est, per aprofitar el sol de matí a l’hivern i fugir del sol de tarda a l’estiu.

En cas de que no sigui possible aquesta orientació, convé anar a factors de forma més compactes.

Cal apuntar que, en climes càlids que no necessiten captació, poden resultar interessants les orientacions al nord. D’altra banda, en aquests climes cal protegir totalment les orientacions est i oest del sol rasant.

En climes extrems, molt freds o molt calorosos, són aconsellables els edificis compactes (factor de forma petit), amb una exposició mínima a les baixes temperatures en el primer cas i a la radiació solar en el segon.

Comportament respecte l'hivern, l'estiu i la il·luminació

Conclusions

• Al clima mediterrani, la millor forma es la moderadament allargassada, amb la façana més gran orientada al sud.

• Si no es pot aconseguir caldrà incrementar altres medis de control (p. ex. l’aïllament), o disminuir el factor de forma.

• Cal no oblidar les possibilitats d’il·luminació i captació de les cobertes.

 
Tornar a conceptes