La utilització de les energies renovables es troba al capdavant de qualsevol estratègia de reducció de la dependència dels combustibles fòssils. Prova d’això és l’objectiu de cobrir amb aquestes tecnologies el 12% de la demanda d’energia primària de la UE l’any 2010, la qual cosa permetria la reducció de més de 400 milions de tones de CO₂. Per la seva banda, l’Estat espanyol, dins el Plan Energético Nacional (1991) te com a objectiu per a l’any 2000 generar, sense considerar la producció de les grans centrals hidràuliques, 3,75 milions de TEP/any amb energies renovables. Aquesta xifra és un 46% superior a la registrada a l’any 1990.

Tanmateix, cal tenir en compte que a hores d’ara encara hi ha alguns sistemes d’aprofitament de les energies renovables que no han assolit un nivell tecnològic suficient per competir en cost, fiabilitat i rendiment amb les alternatives energètiques convencionals. Actualment, l’energia de la biomassa, l’energia eòlica i la minihidràulica estan en condicions de competir en el mercat d’instal·lacions descentralitzades. L’electricitat generada a partir de l’energia solar fotovoltaica pot ser competitiva amb la produïda amb altres centrals convencionals, sempre i quan es tinguin en compte els costos externs, és a dir, els costos mediambientals i socials associats a la producció d’energia elèctrica en centrals de gas, carbó o nuclears. Per la seva banda, en els darrers anys, la tecnologia solar tèrmica ha assolit un grau de maduresa que la converteix en una opció viable, tant tècnicament com econòmica. En aquest sentit, la producció d’aigua calenta sanitària és una de les possibilitats que ofereix una rendibilitat més atractiva.
Aquestes tecnologies ens permeten combinar el respecte per l’entorn natural i els avantatges del progrés. Tanmateix, la seva aplicació indiscriminada afegida a l’Arquitectura, sense cap consciencia integradora vinculada al projecte arquitectònic, ha ocasionat un cert rebuig a la seva implantació, que els projectistes hem de superar. Igualment, la inclusió de criteris d’aprofitament passiu de l’energia solar en el disseny dels edificis hauria d’ésser la pràctica habitual dels professionals. Buscar l’obtenció del confort mitjançant l’òptima disposició dels elements arquitectònics, aprofitant el màxim de l’energia solar rebuda i les possibilitats de ventilació natural, es configura com el primer pas vers una arquitectura sostenible.