|
Ventilació exterior
L'edifici no pot ni
deu ser hermètic.
L’aire conté un
23% d’oxigen, un 70% de nitrogen, un 0,04% d’anhídrid
carbònic (variable fins al 4% d’aire respirat), productes variables
en suspensió i una quantitat variable d’humitat en forma de
vapor d’aigua.
La qualitat de l’aire
necessària per a la respiració i per evitar possibles olors s’aconsegueix
mitjançant la renovació de l’aire del local considerat. Es
mesura en cabal absolut (m3/h) o relatiu respecte al
volum del local (renovacions/hora=m3/m3h).
Per mantenir la qualitat
de l’aire dels locals, cal garantir-ne una renovació mínima
(de l’ordre de 0,5 renovacions/hora), un valor que augmenta
d’acord amb l’ocupació i el tipus d’activitat.
La renovació per ocupant
es pot xifrar entre una mínima de 15 m3/pers.h
si no hi ha contaminants especials (p. ex. molta activitat, fumadors,
etc.) i 70 m3/pers. h si hi ha fumadors i es vol
mantenir un ambient net.
Part de la renovació
la proporcionen les infiltracions de les
fusteries, però en general cal complementar-la amb ventilació voluntària.
La ventilació s'ha
de fer sempre de forma controlada (no necessàriament mecànica),
procurant que el flux d’aire no molesti als usuaris.
És convenient en general
deslligar-la de la simple obertura de les finestres per la dificultat
de control que presenta, i fer-la amb altres estratègies: per la
part superior, amb deflectors i reixetes, etc., o bé preveient les
fusteries amb possibilitat d’obertura variades: oscilo-batents,
etc. En funció de les necessitats de cada moment.
Comportament
respecte a l'hivern, l'estiu i la il·luminació
Conclusions
- No s'ha de pensar automàticament
que els recursos de ventilació siguin sempre els d'il·luminació
i al contrari, sinó que convé pensar-los com a elements diferents
que de vegades poden coincidir.
- Cal controlar sempre la ventilació
i evitar que a l’hivern sigui molesta.
- Cal escollir molt bé les hores
del dia per ventilar, sobretot a l’estiu.
Tornar
a conceptes
|
