Un edifici funcionarà tan correctament com sigui capaç de captar i distribuir pel seu interior les energies exteriors.

Les estances en les quals l’ocupació és contínua al llarg del dia s’haurien de situar en les àrees de l’edifici climatològicament més afavorides, protegint-les d’orientacions més desfavorables mitjançant la interposició d’espais en els quals les exigències de confort no siguin tan estrictes.

Així, doncs, podem concebre espais-tampó

Aquest criteri també és aplicable a la compartimentació en altura, disposant les estances que necessitin menys confort als nivells més exposats; per exemple, els trasters sota la coberta.

A més, en general, les zones que generen més calor s’han de situar a les plantes inferiors, ja que l’aire calent, en pujar, contribueix a caldejar les superiors.

Al clima mediterrani es desitjable que la compartimentació permeti, mitjançant reixetes regulables, targes, shunts, etc. la comunicació dels espais preservant la intimitat, sobretot a l’estiu o en cas de fer servir elements de captació com galeries, hivernacles, etc., per tal de fer circular la calor cap a d’altres estances.

Aquesta necessitat és tant més alta quant més sigui l’ocupació dels local o més diferents siguin les condicions tèrmiques dels locals (cas típic de la doble orientació).

En qualsevol cas cal fer sempre la hipòtesi de circulació de l’aire a l’interior impulsat per les diferències de temperatura i pressió, recordant una veritat que no per òbvia és menys oblidada: per tal que l’aire circuli ha de poder entrar i sortir per llocs diferents.

Comportament respecte a l'hivern, l'estiu i a la il·luminació

Conclusions

• L'ordenació interior dels edificis ha de permetre la circulació dels fluxos d’aire, calor i llum entre les estances.
   
• També ha de considerar quins espais generen calor i quins en necessiten, per aprofitar-ne la capacitat d'ascensió de l’aire calent, de forma que es formin bucles convectius que reparteixin homogèniament la calor.
   
• Les fusteries i divisions interiors han de permetre el tiratge dels elements de ventilació, sobretot a l’estiu i a les zones més humides.

Tornar a conceptes