L'edifici com a captador-disipador de calor

Cal pensar en els edificis no com a consumidors d'energia, sinó com a generadors de part de la energia que consumeixen.

En la major part dels climes, els guanys calorífics durant l’hivern per captació solar directa a través de superfícies vidrades al sud (finestres, lluernes) són més grans que les pèrdues per transmissió, sobretot si es disposa d’elements de protecció afegits a les hores fredes. A més, com que els raigs de sol incideixen sobre una finestra al sud més perpendicularment a l’hivern que a l’estiu, la quantitat de radiació transmesa a través del vidre és més gran en el primer cas.

Els sistemes de captació solar indirecta (murs emmagatzemadors de calor, cobertes d'aigua, etc.) són elements específics que ofereixen, enfront dels de captació directa, l’avantatge de possibilitar el control de les oscil·lacions de temperatura, evitant sobreescalfaments i el control de l’entrada de llum de manera independent. Això és degut a que la forta radiació solar no incideix directament en l’habitacle, sinó que és absorbida per una massa intermèdia que actua d’amortidor de la calor, emmagatzemant-la amb la finalitat d’alliberar-la cap a l’interior quan la temperatura ambiental baixa.
Hi han altres sistemes, anomenats semidirectes (hivernacles, galeries) on la captació es fa en un espai intermedi entre l'exterior i l'edifici pròpiament dit.
Tots aquests sistemes poden actuar com a disipadors de la calor a l'estiu, doncs faciiten la ventilació de l'edifici sense que siguin practicables.

Comportament respecte a l'hivern, l'estiu i la il·luminació

Conclusions

  • Els sistemes de captació solar directa ofereixen un bon rendiment, però difícilment controlen els fluxos de calor dins l’edifici.

  • Els de captació solar indirecte tenen un rendiment més baix, però permeten la regulació i el retard de la distribució de la calor.

  • Els dos tipus tenen incidència en la il·luminació interior: els directes, doncs el seu funcionament va lligat a l’entrada de llum (que pot ser excessiva) i els indirectes que en general la impedeixen.

  • Els sistemes semidirectes reuneixen particularitats comunes als dos tipus anteriors.

Tornar a conceptes

  viella.GIF (12349 bytes)
Hospital Comarcal
de Vielha
Font: ICAEN