La calor que ens ha de preocupar no és només la que veiem, sinó sobretot la que no veiem.

Als paraments soterrats, a superfície de contacte entre ells i el terreny es relaciona directament amb la inèrcia tèrmica. Com que la terra pot arribar a mantenir una temperatura pràcticament constant a partir de profunditats d’aproximadament 6 m, les edificacions parcialment soterrades gaudeixen de més estabilitat tèrmica que no pas les que estan totalment exposades.

En aquesta situació minva la radiació rebuda, com també les possibilitats de ventilació natural, amb l’augment consegüent d’humitat que això ocasiona. Aquests efectes, però, poden ser beneficiosos en determinats climes, com ara en el càlid sec (els deserts).

Les pells constituïdes a base de la superposició de capes de materials diferents constitueixen una opció força interessant. A més, la possibilitat d’incorporar cambres d’aire ventilables, tant en façanes com en cobertes, facilita el control energètic, sobretot en èpoques càlides.

Les zones temperades, en les quals els paràmetres climàtics poden ser molt canviants al llarg de l’any, requereixen una certa flexibilitat en les característiques de la pell dels edificis, amb l’objecte de modificar-ne el comportament tèrmic. Per aquest motiu, se’ls ha d’incorporar els elements necessaris capaços de modificar el grau d’assolellament, aïllament o ventilació, i obtenir-se així el màxim de prestacions a qualsevol època de l’any.

Als climes càlids, per reduir al mínim l’absorció de radiació solar, és aconsellable que les façanes més assolellades i les cobertes siguin de color clar. Això contribueix a reduir la càrrega de refrigeració a l’estiu, ja que els colors clars absorbeixen menys energia que els foscos.

Igualment, les superfícies rugoses son, a igualtat de color, més absorbents que les llises, doncs part de l’energia que reflecteixen ho fan sobre sí mateixes.

Comportament respecte a l'hivern, l'estiu i la il·luminació

Conclusions

• La transparència de la pell actua directament sobre el grau d’assolellament i sobre les pèrdues energètiques de l’edifici, com també en el grau d’il·luminació natural. Un edifici molt transparent pot captar energia radiant en excés a l’estiu i tenir unes pèrdues considerables a l’hivern.

• És possible pensar en paraments de condicions variables entre hivern i estiu (assolellament, ventilació, color, etc.) per tal d’adequar-se a les condicions canviants.

• No s'han d'oblidar els reflexos i les ombres que poden provocar els paraments dels voltants.

Tornar a conceptes