Hivern
I també als climes freds, convé que la pell (tant la part massissa com la transparent) de l’edifici estigui ben aïllada , per tal d’evitar pèrdues de calor per transmissió i, si es possible, amb la circulació d’aire per les cambres tancada; d’aquesta forma la cambra s’incorpora a l’aïllament.

També convé que la pròpia pell estigui ben assolellada, doncs en escalfar-se superficialment, s’eviten també pèrdues per transmissió i fins i tot es poden evitar totalment.

Estiu
Cal activar la ventilació de les cambres d’aire i protegir els paraments de la radiació solar directa, per tal d’evitar el seu escalfament. Opcions com els vegetals de fulla caduca son interessants de vegades, sigui com a tapissants directament sobre les façanes, o bé com arbrat, recobriment de pèrgoles, etc.

Fins i tot a zones càlides es important aïllar els tancaments, sobretot els més exposats al sol. Les cobertes de colors foscos son particularment problemàtiques, degut a la molta radiació que reben a l’estiu.

Il·luminació
L’acabat exterior dels propis paraments no és rellevant, però sí ho es l’acabat de les edificacions, cossos sortints, volades, etc. que queden al davant, doncs segons siguin poden fer variar molt la llum que rep el propi edifici. La façana assolellada d’un edifici de color blanc brilla molt més que la pròpia volta del cel, per la qual cosa dona també més llum i més calor.

Les façanes molt vidrades i murs cortina són particularment problemàtiques, doncs els reflexos especulars que s’hi produeixen a determinades hores del dia poden provocar enlluernaments i sobrescalfaments importants.

A l’altre extrem i particularment als entorns urbans, els edificis del voltant poden provocar ombres sobre el propi, fent variar les seves condicions d’assolellament i il·luminació.

Tornar al tractament de les superfícies