|
|
L'impacte
ambiental
Per valorar
amb objectivitat les repercussions ambientals dels sistemes eòlics,
cal considerar-los en relació als altres tipus de centrals
de producció d'electricitat. En aquest sentit, hem de recordar
que, aproximadament un terç de les emissions de CO2
a Europa provenen de la generació d'energia elèctrica.
Comparativament amb altres fonts de producció d'energia,
les instal·lacions eòliques són clarament positives,
donat que no provoquen agressions al medi tals com: emissió
de substàncies tòxiques, producció de residus
sòlids, pluja àcida, utilització de recursos
o emissió de gasos responsables de l'efecte hivernacle (CO2).
En bona mesura,
el desenvolupament de parcs eòlics
s'ha postergat durant anys atès que no existeix encara una
resposta clara a les objeccions presentades en relació al
seu impacte ambiental i visual en l'entorn; hom ha considerat, des
de determinats punts de vista, que els aerogeneradors constitueixen
un element aliè i d'intrusió en el paisatge. Tot i
això, l'anàlisi objectiu del seu impacte global es
pot fer a partir dels següents conceptes:
- Alteracions
al medi físic, degudes a l'ocupació del territori
i a l'erosió del terreny ocasionat pel moviment de terres
necessari, tant pels accessos com per a la fonamentació
de les torres i les edificacions annexes.
- Alteracions al medi biòtic (flora i fauna). Quant a la
flora, s'ha d'establir la recuperació de les àrees
amb vegetació afectada. Pel que fa a la fauna, els estudis
realitzats sobre mortalitat d'aus (per col·lisió
o electrocució) estableixen que la influència de
les instal·lacions eòliques és molt petita
front a la produïda per altres causes. Les aus s'acostumen
ràpidament al moviment dels aerogeneradors i, fins i tot,
les aus migratòries desvien la seva trajectòria.
Font: ECOTECNIA
- Alteracions
al medi humà (visuals i acústiques). L'estudi realitzat
pels paisatgistes holandesos Veenenbosch i Bosch constitueix un
dels intents d'identificació dels criteris òptims
per a l'emplaçament i el disseny de parcs eòlics
a Holanda. En comptes de repartir un gran nombre de parcs eòlics
d'extensió petita o mitjana per tota la regió del
litoral holandès, la seva proposta consisteix en establir
un nombre més reduït de parcs anomenats de fort contrast,
de tal manera que es potenciïn els aspectes distintius dels
diferents paisatges agrícoles i tradicionals. D'aquesta
manera, els aerogeneradors estableixen un diàleg amb les
peculiaritats locals del paisatge. Associat a la repercussió
visual dels aerogeneradors, cal considerar el potencial dels projectes
paisatgístics i d'enginyeria de gran envergadura i la figura,
en aquest sentit imprescindible, del paisatgista o arquitecte
del paisatge.
Per altra
banda, els aerogeneradors produeixen un soroll similar al de qualsevol
altre equipament industrial de la mateixa potència, normalment
amb freqüències entre 200 Hz fins a 2 KHz i intensitat
baixa i continua. Els aerogeneradors de més dimensió
presenten un nivell de pressió sonora de 50-60 dB(A) a
40 metres, més o menys el nivell d'una conversa. A 500
metres d'un habitatge, amb el vent bufant contra l'esmentada construcció,
la pressió sonora és de 35 dB(A), equivalent al
soroll d'una brisa sobre les fulles d'un arbre. Si es tracta d'un
parc eòlic de 10 màquines, la pressió a 500
metres serà de 42 dB(A). Com a referència, el trànsit
urbà intens suposa un soroll de l'ordre dels 70 dB(A).
En tot cas,
la situació és ben diferent quan es consideren situacions
d'escala més domèstica, normalment d'electrificació
rural aïllada de la xarxa. Es tracta d'instal·lacions
de baixa potència amb les seves particularitats específiques.
A les proximitats dels habitatges, cal parar atenció a l'efecte
de l'ombra del rotor en moviment així com al del soroll.
Quant a l'efecte de l'ombra, és senzill determinar l'àrea
d'influència. Quant al soroll, val a dir que el soroll del
vent sobre els arbres o construccions augmenta amb la velocitat
del vent, podent tapar el produït per l'aerogenerador a les
proximitats de l'habitatge. En alguns casos, les vibracions de petits
molins de vent adossats a la pròpia estructura de la casa
produeixen sorolls de baixa freqüència que resulten
molestos i difícils d'evitar, per la qual cosa no és
recomanable aquesta pràctica.
Tornar a: Conceptes
i Aplicacions
|
|
Costa
de Dinamarca |