|
|
Brillantor
La brillantor
(també anomenada luminància), és la intensitat lluminosa
pròpia o reflectida emesa pels objectes en una determinada direcció,
per unitat de superfície aparent.
El seu símbol és la lletra L i la seva unitat el nit
o cd/m2 (candela/m2).
Fent un símil hidràulic
equivaldria a les esquitxades de l'aigua al caure sobre una superfície:
si aquesta no absorbeix gaire, l'aigua esquitxa molt.
Si bé el nivell d'il·luminació
és una magnitud que es fa servir molt per definir paràmetres funcionals,
la brillantor és el paràmetre que millor representa el que es veu
en realitat.
Efectivament, el que veiem són les brillantors dels objectes
il·luminats i de les fonts de llum; la diferència de brillantors
entre les superfícies que ens envolten és el que ens permet distingir·les.
Quan aquest contrast, necessari per la percepció, és excessiu, es
produeix l'enlluernament, que la impedeix.
Tornar
a confort
|
|
|