El consum energètic no es produeix necessàriament en els períodes de major radiació solar i, en conseqüència de major producció d'electricitat i això genera la necessitat d’emmagatzematge en els casos de sistemes autònoms (no connectats a la xarxa). La necessitat d’utilització d’acumuladors o bateries es deriva, doncs, de la variació de la intensitat de la radiació solar al llarg de l’any o en funció de les condicions climàtiques, així com de la demanda elèctrica que es pot produir a la nit o en períodes de poc assolellament.

Es fan servir acumuladors elèctrics, ja que es tracta del sistema més eficient i econòmic  què es disposa. Es tracta normalment de bateries estacionàries amb llargs períodes de descàrrega, que són les que millor s’adapten al règim de funcionament dels sistemes fotovoltaics. Fer un bon dimensionament dels acumuladors, en relació a la seva capacitat de càrrega, al grau d’autonomia necessari i a les condicions climàtiques del lloc, és fonamental per al correcte funcionament de la instal·lació. S’ha de tenir present també l’anomenada eficiència de càrrega de les bateries; no proporcionen la mateixa energia que reben, sinó que es produeix una dissipació aproximada del 15% de l’aportació realitzada pels pannells. Aquesta és una raó de pes, per no utilitzar-les en cas que es tingui accés a la xarxa que, en realitat, seria l’acumulador idoni: absorbeix l’energia elèctrica il·limitadament, que és facturada a la companyia elèctrica, de la mateixa manera que cobreix els dèficits quan es produeix una demanda punta. La xarxa no té, tampoc, autodescàrrega, que seria el procés pel qual els acumuladors tendeixen a descarregar-se quan no s'utilitzen. És important assenyalar que la majoria dels acumuladors poden quedar seriosament danyats si es descarreguen completament, perdent gran part de la seva capacitat de càrrega. Una dada interessant a considerar, en aquest sentit, és la profunditat de descàrrega.

Les bateries solen estar formades per elements de dos volts que, units en sèrie, proporcionen corrent a 12 V, 24 V o 48 V, en funció de si es connecten 6, 12 o 24 elements respectivament. Aquest corrent és subministrat al consum a través del regulador de càrrega. La capacitat necessària d’emmagatzematge dels acumuladors elèctrics es calcula en base als consums diaris estimats i al grau d’autonomia desitjat, tenint en compte les condicions climàtiques de l’emplaçament, que determinen els períodes de baixa intensitat de radiació solar. Generalment, la capacitat dels acumuladors sol referir-se a temps de descàrrega de 100 hores. És important, d’altra banda, que el dimensionament dels acumuladors en relació a les plaques estigui ben fet. Un excés de capacitat d’emmagatzematge respecte del potencial de producció de les plaques pot degradar la bateria, donat que no arribaria mai a tenir una càrrega completa. Pel contrari, una capacitat de les bateries massa limitada implica poca autonomia i es corre el risc de quedar-se sense subministrament si es donen unes condicions climàtiques dolentes durant un període llarg de temps.

Cal considerar la possibilitat d’optar per un tipus d’acumulador o una altre, en funció de les característiques de la instal·lació i de la despesa que es vulgui realitzar. Existeixen, així, diferents tipus d’acumuladors segons la seva composició.

Tornar a: Els components dels sistemes fotovoltaics