També anomenat ondulador o convertidor, es tracta d’un component imprescindible en tota instal·lació fotovoltaica, i serveix per a l’adaptació a les característiques del corrent demanat. La seva missió fonamental és, en general, transformar el corrent continu (12 V, 24 V, 48 V) que generen les plaques en corrent altern. Això és necessari no tan sols en els casos en que es vulgui subministrar electricitat a la xarxa, sinó també per a l’autoconsum, tenint en compte que la gran majoria d’aparells funcionen amb les condicions normals de subministrament, es a dir amb corrent alterna sinusoidal de 50Hz i 220 volts. En cas d’utilitzar elements de consum preparats per a un funcionament amb corrent continu, normalment la seva tensió de treball no coincideix amb la tensió proporcionada per l’acumulador de la instal·lació fotovoltaica. En aquests casos, la millor solució és un convertidor de tensió contínua-contínua.

L’inversor emprat en els sistemes connectats a la xarxa és normalment de major potència  i inclou controls de fase per   adequar el corrent altern produït a la fase de l’energia de la xarxa. L’eficiència dels convertidors no és del 100%, donat que una part de l’energia es dissipa en forma de calor.

Els paràmetres principals dels inversors són la tensió d’entrada, que s’ha d’adaptar a la del generador, la potència màxima que pot proporcionar i la seva eficiència. És important que l’eficiència dels inversors sigui elevada, donat que evita haver d’augmentar la superfície captadora; cal assenyalar que no tots els inversors existents al mercat posseeixen aquesta qualitat. En tot cas, la determinació de l’inversor a utilitzar s’haurà de realitzar en funció de les característiques de la demanda. Existeixen al mercat molts tipus diferents, amb graus molt variables de complexitat i sofisticació.

Tornar a: Els components dels sistemes fotovoltaics