Un sistema de regulació és necessari a la gran majoria de les instal·lacions autònomes. La seva funció és graduar l’entrada i la sortida del corrent de les bateries en funció del seu estat de càrrega. Permet aprofitar al màxim l’energia subministrada per les plaques fotovoltaiques, a més de garantir l’adequada protecció i el bon servei de les bateries. El regulador de càrrega serveix, en aquest sentit, per protegir els acumuladors contra la sobrecàrrega i la descàrrega excessiva; en cas de sobrecàrrega, posa les plaques en curt circuit i talla el pas de corrent cap als acumuladors; en cas de descàrrega excessiva, pot tallar el subministrament o bé avisar mitjançant una alarma que indica que la tensió és propera als nivells mínims de seguretat. Una sobrecàrrega de les bateries provoca processos de gasificació (hidròlisi de l’aigua en hidrogen i oxigen) o d’escalfament que poden arribar a ser perillosos i que escurcen notablement la vida de les bateries. Una descàrrega excessiva, d’altra banda, afecta a la futura capacitat de càrrega de les bateries.

En termes generals, les característiques elèctriques que defineixen un regulador són la seva tensió nominal i la intensitat màxima que és capaç de dissipar. La col·locació del regulador s’ha de realitzar en un lloc fàcilment accessible, de manera que resulti còmode la utilització dels elements de control de l’estat de la instal·lació que normalment acompanyen a aquest element. És necessari que es realitzi una comprovació del calibrat de la tensió de sortida, operació molt senzilla que, en funció del tipus de regulador, realitzarà l’instal·lador mateix.

Al mercat existeixen diversos tipus de reguladors, amb prestacions i sistemes de mesura diferents. Un tipus de regulador avançat, a més d’integrar funcions de prevenció de sobrecàrrega i descàrrega excessiva en un mateix equip, de subministrar informació sobre l’estat de càrrega de la bateria i la tensió existent a la mateixa, pot seleccionar el tipus de càrrega que s’ha de fer a las bateries d'acumulació (que pot ser càrrega superficial o profunda) així com també determinar el voltatge que cal mantenir, en funció de la temperatura, o bé fer un seguiment del punt de màxima potencia. En determinats casos, es pot preveure la connexió del regulador a un ordinador, la qual cosa permet realitzar un seguiment del funcionament de la instal·lació. Obviament, la complexitat del regulador és en general proporcional a l’envergadura de la instal·lació.

Tornar a:Els components dels sistemes fotovoltaics