Un captador solar orientat al Sud obté la màxima radiació quan se situa perpendicular als raigs solars. Donat que l’altura del Sol al migdia d’un dia qualsevol varia en funció de la latitud geogràfica, aquesta dada resulta imprescindible per determinar la inclinació ideal del pla de captació.

En els equinoccis de primavera i tardor (21 de març i 23 de setembre respectivament) l’angle de declinació de la Terra respecte al Sol és zero mentre que en els solsticis d’hivern i estiu (21 de desembre i 21 de juny) l’angle varia  ± 23º 27’.

A partir de les relacions geomètriques del gràfic adjunt es pot extreure que la inclinació òptima d’un captador solar en els equinoccis és igual a la latitud de l’indret estudiat. Tanmateix, a l’hivern, quan el Sol està més baix, és convenient augmentar aquesta inclinació al voltant dels 10º, mentre que a l’estiu fóra bo disminuir-la. En tots els casos la inclinació estarà, però, determinada per l’aplicació i l’estacionalitat de les necessitats a cobrir. Així, en general, es pot establir que per a l’escalfament d’ACS durant tot l’any la inclinació recomanable del captador és pràcticament igual a la latitud de l’indret, per a instal·lacions que vulguin primar la captació a l’hivern, la latitud +10º i per a instal·lacions d’estiu (escalfament d’aigua de piscines) la latitud -10º.

Variacions de ±10º respecte a l’angle d’inclinació òptim no afecten sensiblement al rendiment i a la energia tèrmica útil aportada per l’equip. No obstant això, desviacions superiors d’orientació i inclinació a les assenyalades anteriorment s’han de compensar amb una major superfície de captadors.

Tornar a: Subsistema de captació