De forma similar als coneguts captadors solars plans per a aigua calenta sanitària (sistemes actius d'aprofitament solar), són elements vidrats i plans, dotats d’un element absorbent (normalment una xapa metàl·lica) que en escalfar-se amb la radiació, calenta l’aire que es en contacte i que es fa circular cap a l’edifici per conductes, mercès a la convecció natural, o bé mitjançant ventiladors.

Comportament en front del fred, calor i llum.

Si és possible es posen més baixos que les estances a calefactar, de forma que a l’hivern l’aire que s’hi escalfa tendeix a pujar i circula pels conductes per termosifó.

La introducció de l’aire a l’ambient es fa normalment per la zona més freda, mentre que el retorn es fa a partir de les zones més calentes. Es per tant necessari permetre la lliure circulació d’aire entre les diferents estances.

Per si mateixos no tenen pràcticament inèrcia, per la qual cosa es poden complementar amb sistemes d’emmagatzemament com llits de còdols, o confiar l’acumulació de calor al propi edifici.

En el primer cas, la resposta del sistema és més lenta, però la cessió de la calor emmagatzemada continua durant unes hores quan ja no hi ha radiació.

En el segon, la resposta és pràcticament immediata, però a la primavera i tardor es poden arribar a produir episodis de sobrescalfament, mentre que durant les hores sense captació, el sistema no respon, en no tenir calor emmagatzemada.

En tots dos casos cal barrar el pas de l’aire pels captors a la nit, doncs s’invertiria el cicle.

En règim d’estiu, amb les comportes adequades, es pot fer servir el sistema de forma que, sigui per escalfament durant el dia, sigui per refredament a la nit, els captors extreguin l’aire de l’edifici i l’expulsin cap a l’exterior, de forma similar als murs Trombe.

Tornar a estratègies de captació de calor