Són elements captadors i acumuladors d’energia compostos per còdols o pedres, situats normalment a sota d’un edifici, sobre els que incideix directament el sol a través d’un vidre (part captadora).

L’energia és cedida a l’edifici bé per transmissió i radiació directa a través del terra, bé per convecció (natural o forçada), fent circular l’aire a través del llit i l’edifici.

De vegades es fan servir com a l’element emmagatzemador d’un sistema de captadors d’aire.

Comportament en front del fred, calor i llum.

Es posen sota les estances a calefactar, de forma que a l’hivern l’aire que s’hi escalfa tendeix a pujar calentant l’edifici per transmissió i/o per convecció.

La introducció de l’aire a l’ambient es fa a partir de les zones més calentes del llit de còdols (la més propera a la captació), mentre que el retorn es fa a partir de les zones més fredes.

En cas de confiar la cessió de calor només a la transmissió, la resposta del sistema es molt lenta, però continua quan ja no hi ha radiació, mentre que si la cessió es fa per convecció, la resposta es més ràpida, però l’acumulació menor i per tant es més alt el risc de que el sistema no respongui durant les hores fredes.

En aquest últim cas cal interrompre la convecció durant la nit, doncs s’invertiria el cicle.

En règim d’estiu, cal protegir la part col·lectora durant el dia, sent optatiu el pas de l’aire entre el llit i l’edifici (en funció del sistema), mentre que cal procurar que durant la nit es produeixi la extracció d’aire calent de l’edifici, obrint per sota la part captadora per tal de que l’aire s’hi refredi i surti.

Tornar a estratègies de captació de calor