 |
|
La biomassa
La biomassa és la matèria
renovable d’origen vegetal o animal obtinguda de manera natural
o procedent de les seves transformacions artificials. La matèria
orgànica prové, directa o indirectament, del procés de fotosíntesi:
la llum solar és aprofitada per les plantes verdes mitjançant reaccions
químiques en les cel·lules vives per a prendre diòxid de carboni
de l’aire i transformar-lo en substàncies orgàniques. Aquest
procés es determina segons una reacció del tipus: CO2
+ H2O ® (H-COH) + O2
i implica la transformació de l’energia solar en energia química
que s’acumula en diferents compostos orgànics. És a dir, es
fixa el diòxid de carboni i es produeixen compostos orgànics en
forma d’hidrocarburs, al mateix temps que s’allibera oxigen.
Aquests compostos són incorporats i transformats tant a la natura
com a causa dels processos industrials per a l’obtenció de
bens de consum.
Es tracta d’una font renovable, és a dir que es presenta de
manera periòdica i il·limitada en el temps. El seu aprofitament
com a combustible és justificat en cas de no servir com aliment
o matèria primera industrial. Les possibilitats d’aprofitament energètic de la
biomassa són, d’altra banda, molt diverses i depenen de
la seva tipologia, ja sigui natural, residual o produïda en plantacions
energètiques.
Els residus agrícoles constitueixen la principal font de recursos
de biomasa valoritzats energèticament i el que major potencial d’aprofitament
energètic presenten. Per als residus naturals destaquen aquells
que podrien ser aprofitats amb la gestió correcta dels boscos i
el desenvolupament de tasques de neteja.
Els altres recursos
renovables són el sol,
el vent, l’aigua
en moviment i la geotèrmia.
|
|
 |
