Energia solar tèrmica de baixa temperatura

Les instal·lacions d’energia solar tèrmica de baixa temperatura, que treballen normalment a temperatures inferiors als 100 ºC, basen el seu funcionament en la captació de l’energia solar i la seva transferència a un sistema d’emmagatzematge que abasta el consum quan és necessari. El principal element del sistema és l’anomenat col·lector o captador solar, encarregat d'absorbir l'energia de la radiació solar i transferir-la a un fluid que s'escalfa.

L’objectiu principal d’aquests sistemes és cobrir part de les necessitats tèrmiques d’un edifici, tant pel que fa a l’aigua calenta sanitària, la calefacció i la refrigeració com a l’escalfament de l’aigua de piscines. Aquestes aplicacions no es presenten sempre de forma separada, sinó que de vegades s’aconsella combinar-les en una mateixa instal·lació. Altres possibles aplicacions són els assecadors solars (normalment emprats a l’agricultura), l’escalfament de fluids a la indústria, el dessalatge de l’aigua de mar (mitjançant l’evaporació), etc.

Els darrers anys s’han perfeccionat i simplificat els components i els tipus d’instal·lació emprats i s’han millorat els materials i els elements de control i seguiment del seu funcionament, de tal forma que, ara per ara, es tracta d’una tecnologia viable per a una sèrie molt ampla de situacions, tant en termes econòmics d’amortització en relació a l’ús d’una font d’energia convencional, com en termes de tècnica i d’instal·lació.
No es tracta en general d’instal·lacions dissenyades per cobrir la totalitat de la demanda, sinó que normalment es compta amb un sistema de suport basat en energia convencional, sigui gas natural, electricitat, gas-oil, etc. Això permet el dimensionament de la instal·lació en funció d’una demanda mitja i no de les necessitats màximes d’aportació de calor que es poden donar a l’hivern. Sense un sistema auxiliar de suport que cobreixi les puntes de consum energètic, la superfície de captadors requerida, en els casos extrems de temperatures més baixes, donaria lloc a construccions de grans instal·lacions de difícil amortització, poc aprofitades la majoria del temps. El sistema solar cobreix generalment, doncs, una part de l’aportació energètica, normalment anomenada fracció solar (en %), concepte fonamental a l’hora de dimensionar una instal·lació des del punt de vista de la seva rendibilitat. La fracció solar òptima es determina en funció del cost dels captadors, les previsions d’estalvi i el termini d’amortització de la instal·lació.

Tornar a: Conceptes i aplicacions.