Aigua calenta sanitària

La producció d’aigua calenta sanitària és l’aplicació de l’energia solar que, ara per ara, resulta més rendible. La relativa constància de la demanda d’aigua calenta implica un funcionament continu de la instal·lació al llarg de l'any, la qual cosa permet una amortització més ràpida que en el cas d’aplicacions exclusivament estacionals (calefacció, piscines descobertes), tot i que combinant-les s’amortitzen més ràpidament. Normalment la instal·lació es dimensiona per cobrir entre un 50 i un 70% de les necessitats totals anuals.
El tipus de tecnologia emprada (tipus de circuits, elecció de components i manteniment de la instal·lació) així com el dimensionament acurat de la instal·lació (que ha de treballar la major part del temps a ple rendiment), determinaran la seva rendibilitat econòmica i les possibilitats d’integració amb l’edifici. Les instal·lacions poden ser individuals, en cas d’habitatges aïllats, però tenen especial interès en instal·lacions centralitzades per a blocs d’habitatges, càmpings, hotels, etc., on resulten més rendibles.
El volum necessari d’aigua calenta sanitària és una paràmetre fonamental a l’hora de dimensionar una instal·lació. Però aquesta dada no és fàcil de determinar.
En un edifici existent, especialment quan projectem una instal·lació solar col·lectiva d’una certa envergadura, el més indicat seria la col·locació de mesuradors de consum d’aigua calenta durant un temps, al voltant dels tres mesos. Això, que ens donaria una idea exacta del consum real, i per tant ens permetria dimensionar la instal·lació solar molt més acuradament, no es fa normalment per raons de manca de temps i previsió.

Una altra manera de calcular aquest paràmetre, la més habitual i a més la única possible en instal·lacions en projectes de nova edificació, és l’estimació d’aquest consum en funció del nombre d’habitants (si és un habitatge) o de la capacitat total i la ocupació al llarg de l’any (si és un hotel, un polisportiu,...).

El càlcul del dimensionament de la instal·lació s’estableix sobre la base d’aquest consum d’aigua calenta al llarg de l’any (mesurat o estimat), del nivell de radiació solar a l’emplaçament considerat i d’una sèrie de condicionants econòmics (preu de l’energia a substituir, cost dels captadors,..) i físics (disponibilitat d’espai per la col·locació dels captadors).

A títol d’exemple, es pot considerar que per al consum d’un habitatge tipus per a quatre persones, és necessària una acumulació entre 150 i 300 litres i una superfície de 2-4 m² de captadors solars.
L’energia solar tèrmica també té una clara aplicació en l’escalfament de l’aigua de piscines i en la calefacció dels edificis, existint també possibilitats per a la seva refrigeració.

Tornar a: Energia solar tèrmica de baixa temperatura