El consum d’energies convencionals per a l’escalfament de l’aigua de piscines només està permès quan aquestes són cobertes, segons el Reglamento de Instalaciones Térmicas de los Edificios (RITE). Tot i així, per a les piscines cobertes resulta també molt recomanable la utilització d’un sistema solar tèrmic; és usual, a més, combinar l’escalfament solar de l’aigua de la piscina amb la de l'aigua calenta sanitària o la calefacció. En cas que el sistema escalfi únicament l’aigua de la piscina, la instal·lació és més senzilla, tractant- se d’un sistema de circuit obert, mentre que quan s’associen diverses aplicacions es fa necessari un sistema de circuit tancat. De la mateixa manera que a la majoria de les instal·lacions de baixa temperatura, es disposa d’un sistema auxiliar convencional que entra en funcionament en cas de necessitat.

La instal·lació solar d’escalfament de piscines descobertes és molt senzilla i permet la utilització del vas de la piscina com acumulador, la qual cosa suposa una reducció de la inversió propera al 20%. Es pot escalfar directament l’aigua del vas, sense necessitat de bescanviador, situant-se la bomba per a la circulació a la sortida de la depuradora, en la part freda de la instal·lació. El sistema de captació està normalment format per superfícies de cautxú o de plàstic (més econòmics i resistents al clor) que són suficients per assolir la temperatura desitjada, normalment al voltant dels 24 – 26 ºC per a una temperatura ambient no inferior als 15 ºC. En el càlcul de les necessitats energètiques de la piscina s’han d’avaluar les pèrdues de calor per radiació, convecció i evaporació, però també els guanys de calor deguts a la incidència de la radiació solar sobre el pla de l’aigua. A títol d’exemple es pot dir que, per a un període d’utilització d’uns vuit mesos (de març a octubre) és necessària una superfície de captació solar d’aproximadament el 60% de la superfície total de làmina d’aigua.